El caragol :)

El caragol cristià o caragol jueu (Otala punctata) es una espècie de mol·lusc gasteròpodeterrestre de la família Helicidae endèmica de la Mediterrània occidental, molt comú als Països Catalans. 

Distribució

Otala punctata habita a l'est de la Península Ibèrica, Illes Balears, sud de França, Còrsega i nord-oest d 'Algèria.^[1][2][3] Ha estat introduïda a Sardenya i Malta,^[3] Estats Units, Argentina iUruguai,^[4] i, recentment, a Xile.

És, amb el caragol bover (Helix aspersa), el caragol gran més freqüent als Països Catalans. La seva conquilla és gruixuda i sòlida, de diàmetre major (fins 4 cm), més deprimida, amb l'espiral més baixa. És de color marró amb petites taques difuses més clares.

Espècies similars

Al sud de la Península Ibèrica i a las Balears, Otala punctata conviu amb Otala lactea, una espècie molt semblant,^[2] de la qual es diferencia perquè l'obertura està menys intensament acolorida, amb el llavi usualment blanc.^[3]

La vaqueta (Iberus gualterianus alonensis) podria també confondre's amb Otala punctata, però és de color més clar i viu especialment en terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforesta.
 

La molsa :)

Les molses, o més tècnicament, briòfits o briofitins, són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més, la molsa més grossa és l'anomenadamolsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt. Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i humits. No desenvolupen ni flors ni llavors i les seves fulles simples cobreixen les seves petites tiges. En alguns moments, les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec. 
Botànicament, les molses són briofitines o plantes no vasculars. Poden ésser distingides de les hepàtiques(Marchantiophyta) pels seus rizoides multicel·lulars. Altres diferències no són universals per totes les molses i hepàtiques, però la presència de tiges -anomenades caulidis- i fulles clarament diferenciades i la manca de fulles segmentades o lobulades caracteritzen les molses entre d'altre.

La divisió biològica Bryophyta no només inclou molses, també inclou hepàtiques i els antocerotes. Aquests dos altres grups de briofitins avui en dia tenen les seves pròpies divisions.

A més a més de la manca de sistema vascular, les cèl·lules de les plantes són haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporòfits viuen molt poc i depenen dels gametòfits. Això és en contrast amb el patró que segueixen la major part de les "plantes superiors" i els animals. En les plantes vasculars, per exemple, la generació dels haploides és representada pel pol·len i l'òvul.

 

Cystoseira

Cystoseira és un gènere d'algues brunes ( Phaeophyceae ) de l'ordre fucals . Es caracteritza per presentar unes regions basal i apical molt diferenciades i per la presència de neumatocistos (vesícules d'aire) encadenats. Les plantes madures tenen un eix principal allargat i els laterals proporcionalment allargats. Les parts inferiors estan fortament aplanades a 'expansions foliars "o" fulles basals ". Les regions fèrtils suporten conceptaculos localitzats en receptacles. Aquests normalment es troben en les puntes de les branques. Els neumatocistos mantenen l'alga erecta, pel que sembla surar en els corrents forts. 

Distribució

Cystoseira és un dels gèneres amb més àmplia distribució de l'ordre fucals proporcionant un hàbitat essencial per a moltes epífites , invertebrats i peixos. Es troben principalment a les regions temperades de l'hemisferi nord, com Mediterrani , oceà Índic i Pacífic .

Padina pavonica

Padina pavonica (o cua de gall dindi ) és un alga de la classe Phaeophyceae (algues marrons)

Distribució

És present en mars càlids i tropicals: apareix a les regions càlides del Oceà Atlàntic : zona nord-oriental des de les illes Britàniques fins a Mauritània, i zona nord-occidental, en el mar Mediterrani, mar Negre. Habita sobre substrats rocosos o durs. En zones protegides i ben il · luminades, a les zones mareales i infra mareals, des de la superfície fins uns 20 m de profunditat.

DESCRIPCIÓ

Talo laminar de consistència rígida i color blanquinós o bru groguenc en forma de ventall format de vegades per diverses làmines superposades. Mida d'uns 15 cm. El talo està constituït per eixos polísticos amb creixement simultani el que origina la seva morfologia característica en forma de ventall. Està calcificat amb carbonat càlcic el que li dóna la textura rígida i el color blanquinós. La superfície de la làmina es caracteritza per la presència de petits pèls foscos, formant files horitzontals i concèntriques que es destaquen més per les deposicions càlciques.

Biologia

Les espècies es reprodueixen a l'estiu, i els òrgans reproductors estan situats sobre les bandes concèntriques dels pèls. Solen haver-hi diversos individus agrupats que han crescut a partir d'un estoló.

L'espècie tolera molt bé l'escalfament de l'aigua i la llum molt intensa, però és sensible a les variacions de nivell, i només suporta emersions molt curtes.

Cystoseira

CYSTOSEIRA

És un gènere d'algues brunes (Phaeophyceae) de l'ordre fucals. Escaracteritza per presentar unes regions basal i apical moltdiferenciades i per la presència de neumatocistos (vesícules d'aire)encadenats. Les plantes madures tenen un eix principal allargat i elslaterals proporcionalment allargats. Les parts inferiors estanfortament aplanades a 'expansions foliars "o" fulles basals ". Les regions fèrtils suporten conceptaculos localitzats en receptacles.Aquests normalment es troben en les puntes de les branques. Elsneumatocistos mantenen l'alga erecta, pel que sembla surar en els corrents forts.

Anemonia Viridis

Anemonia Viridis 

Aquesta anemone de la família Actiniidae presenta una columna de fins a 10 centímetres d'alçada, una base d'aproximadament 7 cm de diàmetre, la qual és poc adhesiva i succionadora, i posseeix fins a 200 tentacles, disposats en 6 corones al voltant de l'obertura bucal,de fins 20cm de longitud. Mentre que el cos, cilíndric, pot ser blanc,groguenc, verd o vermellós.

Aquesta espècie acostuma a viure en petits grups sobre esquerdesi escletxes de fons rocosos d'aigües superficials temperades o càlides.

Amb ajuda dels tentacles pot capturar des de petits invertebrats comcopèpodes i amfípodes, fins musclos i peixos de poca grandària.

Té la capacitat de reproduir-se asexualment per bipartició osexualment per producció d'òvuls i espermatozoides.

Algua Parda

Padina pavonica (o cua de gall dindi ) és un alga de la classe Phaeophyceae (algues marrons).

Distribució

És present en mars càlids i tropicals: apareix a les regions càlides del Oceà Atlàntic : zona nord-oriental des de les illes Britàniques fins a Mauritània, i zona nord-occidental, en el mar Mediterrani, mar Negre. Habita sobre substrats rocosos o durs. En zones protegides i ben il · luminades, a les zones mareales i infra mareals, des de la superfície fins uns 20 m de profunditat.

[ edita ]Descripció

Talo laminar de consistència rígida i color blanquinós o bru groguenc en forma de ventall format de vegades per diverses làmines superposades. Mida d'uns 15 cm. El talo està constituït per eixos polísticos amb creixement simultani el que origina la seva morfologia característica en forma de ventall. Està calcificat amb carbonat càlcic el que li dóna la textura rígida i el color blanquinós. La superfície de la làmina es caracteritza per la presència de petits pèls foscos, formant files horitzontals i concèntriques que es destaquen més per les deposicions càlciques.